Residència per a nòmades digitals a Andorra

L’accés a la residència al Principat d’Andorra ha canviat de manera substancial durant el 2026. Amb l’entrada en vigor de la Llei 2/2026, coneguda com a Òmnibus 2, el dipòsit de 50.000 euros que s’exigia als residents per compte propi i als residents passius ha deixat de ser una fiança retornable per convertir-se en una aportació definitiva a fons perdut. A aquesta quantitat s’hi afegeixen 12.000 euros no reemborsables per cada persona a càrrec en les autoritzacions de residència passiva.

Davant aquest enduriment, la residència per a nòmades digitals (permís D.3), creada per la Llei 42/2022 d’economia digital, emprenedoria i innovació, manté intacte el seu principal atractiu: la persona sol·licitant queda exempta de l’aportació obligatòria de 50.000 euros.

En aquest article analitzem qui es pot acollir a aquesta modalitat de residència, quins requisits exigeix l’Administració l’any 2026, quin cost comporta i quins riscos convé preveure abans d’iniciar el procediment.

Què ha canviat amb la Llei 2/2026 (Òmnibus 2)
Aprovada pel Consell General el 22 de gener de 2026 i vigent des del 13 de febrer del mateix any, la Llei Òmnibus 2 respon a la voluntat de substituir un model de creixement basat en el volum poblacional per un enfocament més qualitatiu, orientat a preservar l’accés a l’habitatge i la sostenibilitat dels serveis públics.

Els seus efectes principals sobre les vies de residència són tres:

• L’aportació de 50.000 euros davant l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) passa a ser no retornable, excepte en cas de denegació de l’autorització inicial, tant en les residències per compte propi com en les residències passives.

• La inversió mínima exigida per a la residència passiva augmenta fins a 1.000.000 d’euros en actius andorrans, als quals s’han d’afegir 12.000 euros a fons perdut per cada persona a càrrec.

• Les persones que constitueixen una societat han de demostrar una participació significativa, funcions efectives d’administració i una activitat econòmica real.

La mateixa norma exclou d’aquestes limitacions els projectes vinculats a l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació que disposin d’una resolució favorable del Ministeri d’Economia. Aquest és precisament l’encaix jurídic del permís de nòmada digital: no és una excepció casual, sinó una política expressa per atraure talent internacional.

Qui pot sol·licitar el permís de nòmada digital (D.3)
La Llei 42/2022 defineix el nòmada digital com la persona que no necessita una ubicació geogràfica concreta per desenvolupar la seva activitat professional i que treballa mitjançant tecnologies de la informació i les telecomunicacions.

En la pràctica, el Ministeri d’Economia admet principalment tres perfils:

• Treballadors per compte d’altri amb contracte vigent en una empresa establerta fora d’Andorra que autoritza el treball completament remot.

• Professionals per compte propi, com consultors, desenvolupadors, dissenyadors o creadors de contingut, que presten serveis a clients no residents al Principat.

• Administradors o socis de societats estrangeres que dirigeixen l’activitat empresarial a distància des d’Andorra.

Tanmateix, hi ha dos aspectes que acostumen a determinar l’èxit o el fracàs de molts expedients.

D’una banda, l’activitat ha d’estar orientada exclusivament al mercat internacional. Facturar a una empresa andorrana activa l’obligació de l’aportació de 50.000 euros.

De l’altra, aquesta autorització està pensada per a activitats professionals actives. Les persones que viuen principalment de dividends, rendes immobiliàries o de la gestió del seu patrimoni solen ser reconduïdes cap a la residència passiva.

Requisits i procediment l’any 2026
El procediment es desenvolupa en dues fases diferenciades i davant de dues administracions.

En primer lloc, el Ministeri d’Economia avalua la declaració jurada i la memòria tècnica, on s’han de descriure de manera detallada els serveis prestats, els clients internacionals i les eines digitals utilitzades.

Les descripcions genèriques o insuficientment documentades solen ser rebutjades de manera sistemàtica, i el silenci administratiu té efectes desestimatoris.

Només després d’obtenir una resolució favorable es pot iniciar la segona fase davant del Servei d’Immigració, que exigeix:

• Passaport vigent.

• Certificat d’antecedents penals del país d’origen i del país de residència, degudament apostillat i, si escau, traduït per traductor jurat.

• Acreditació de mitjans econòmics suficients.

• Assegurança privada de malaltia i incapacitat amb cobertura a Andorra.

• Títol de propietat o contracte de lloguer d’un habitatge al Principat.

• Compromís de residir a Andorra un mínim de 90 dies l’any.

• Revisió mèdica i pagament de la taxa oficial de 224,61 euros.

• El termini màxim de resolució és de dos mesos i l’autorització inicial té una vigència de dos anys.

Avantatges i inconvenients per al professional interessat
Entre els principals avantatges de la residència per a nòmades digitals destaquen:

• Exempció de l’aportació de 50.000 euros a fons perdut i inexistència d’una inversió mínima obligatòria.

• Sense obligació de cotitzar a la CASS, sempre que es disposi d’una assegurança privada adequada.

• Permanència mínima de 90 dies anuals, la més flexible de totes les residències andorranes, amb possibilitat de reagrupament familiar al cap de tres mesos.

• Accés, en cas de trasllat efectiu de la residència fiscal, a un IRPF amb un tipus màxim del 10 % i a l’exempció dels dividends procedents de societats andorranes.

Entre els inconvenients i riscos que cal tenir presents:

• Un procés d’avaluació exigent per part del Ministeri d’Economia i unes quotes limitades que s’esgoten ràpidament.

• Un nivell mínim d’ingressos elevat, situat entorn dels 56.500 euros anuals per a una persona sola.

• La impossibilitat de facturar a clients andorrans i la confusió habitual entre els 90 dies exigits per mantenir l’autorització de residència i els 183 dies necessaris per adquirir la residència fiscal.

• L’obligació d’acreditar els nivells A1 i A2 de català en les renovacions i l’aplicació de l’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària en cas d’adquisició d’habitatge durant els primers anys.

La Llei Òmnibus 2 ha incrementat de manera definitiva el cost d’accés a Andorra per als empresaris i els inversors passius, mentre que ha mantingut intacta la via destinada al talent digital. Per a consultors, desenvolupadors, directius en remot o creadors digitals amb ingressos internacionals estables, el permís D.3 continua sent avui la fórmula més eficient per establir-se al Principat, sempre que l’expedient estigui correctament preparat, els ingressos siguin perfectament acreditables i el trasllat fiscal sigui real i coherent.

Cal recordar, tanmateix, que es tracta d’un procediment que implica dos ministeris diferents, quotes limitades i una normativa que ha experimentat diversos canvis durant els darrers anys. Presentar la sol·licitud sense assessorament especialitzat pot comportar la pèrdua d’una plaça disponible i d’un any complet de planificació.

A Andorra Gestoria preparem la memòria tècnica i la declaració jurada, legalitzem tota la documentació necessària, planifiquem la residència fiscal en relació amb el país d’origen i acompanyem els nostres clients durant les renovacions i, quan el projecte creix, en la constitució de la seva societat andorrana.

A Andorra Gestoria entenem perfectament que qualsevol decisió relacionada amb la residència i la fiscalitat ha de ser gestionada per professionals especialitzats en immigració i fiscalitat internacional, capaços de protegir els nostres clients davant qualsevol eventualitat.